Les tisanes i infusions es consumeixen des de temps immemorials per les seves qualitats beneficioses per a l'organisme. Una d'elles és el poliol, una planta herbàcia perenne que trobem en terrenys humits i fèrtils. Es feia servir ja en èpoques remotes a l'Índia, Grècia i Roma, on Plini va destacar les seves múltiples virtuts, per les seves propietats medicinals. També anomenat poliol-menta, ja que és una varietat d'aquesta planta, es recull a l'estiu, després de la floració.
La part que es consumeix són les branques amb petites flors blanques, violetes o rosades, que creixen en petits grups. Procedeix d'Àsia i Europa i s'ha estès per tot el món com infusió o com a ingredient per a aromatitzar plats i salses. És un dels exemplars més petits de la família de la menta i desprèn un fort aroma que procedeix dels seus olis essencials.

PROPIETATS
Es caracteritza, com altres tipus de menta, per una alta concentració de pulegona en el seu oli, que és el principal responsable de les seves propietats digestives, antisèptiques i carminatives. Així mateix, estimula la gana i ajuda a eliminar toxines de l'organisme.
Eleva la temperatura corporal i és apropiada quan apareixen els primers símptomes d'un refredat. També té suaus propietats sedants que afecten el sistema nerviós.
A la cuina, s'utilitzen moltes de les varietats de menta fresca, com a complement d'amanides, de salses per a carns, de la xocolata i fruites o com a toc distintiu de diferents begudes i còctels. No obstant això, el seu principal destí són les infusions.
Els olis essencials, que s'obtenen de les fulles i flors mitjançant el procés de destil·lació, s'utilitzen també en forma de liniments per ferides, ja que posseeixen propietats cicatritzants. La ingestió o inhalació d'aquests compostos no és apropiada, ja que de vegades causen nàusees. A més, s'apliquen des de l'antiguitat als animals, com a repelent d'insectes, especialment, de les puces.

COM PREPARAR-HO
El poliol es pren principalment en forma d'infusió calenta, amb flors seques o fresques. Per assecar la planta, es recullen les branques i, en petits ramells, es pengen cap per avall durant uns dies.
Per elaborar la beguda, bullim l'aigua i afegim una o dues culleradetes de flors per cada quart de litre. Si utilitzem flors seques afegirem una quantitat menor que si són fresques, ja que els seus compostos estan més concentrats. Es deixa reposar deu o quinze minuts i es cola per retirar les herbes.
Encara que resulta deliciosa i eficaç per a la digestió si s'ingereix després dels àpats, com a precaució, no consumirem de forma habitual més de dues tasses al dia, ja que els olis poden causar danys al fetge.